Des que ha començat el 2026, els Estats Units, liderats per Donald Trump, han mostrat un interès intens per adquirir l’illa àrtica de Groenlàndia. Ho han fet mitjançant reunions diplomàtiques i avisos polítics i econòmics que intenten pressionar el govern. El territori és autònom dins del Regne de Dinamarca i, segons l’administració nord-americana, té una ubicació estratègica entre Amèrica i Europa, així com recursos minerals clau per a la indústria tecnològica i armamentística.
De moment, segons les declaracions oficials, la decisió final correspon a Dinamarca, que ja ha aclarit diverses vegades que no accepta de cap manera perdre Groenlàndia. No obstant això, aquest rebuig o una oposició real d’altres països podria comportar mesures, com l’aplicació d’aranzels o, fins i tot, la força militar. Tot i així, Trump evita arribar a aquest extrem. El darrer 11 de febrer, les forces de l’OTAN han començat una missió de vigilància en tot l’Àrtic, anomenada Arctic Sentry. La missió té l’objectiu de defensar la zona després dels anuncis de Trump. De fet, països aliats dels EUA, com ara el Regne Unit o França, han enviat petits grups de reforç militar per protegir l’illa de qualsevol amenaça. Mentrestant, Dinamarca i Groenlàndia han iniciat converses diplomàtiques amb els EUA, que intenten satisfer les voluntats de cada estat i així poder resoldre una situació de tensió diplomàtica.
Els EUA s’han enfrontat a conseqüències greus. A l’OTAN s’ha format una bretxa política entre alguns països amb el país americà, ja que classifiquen aquestes accions com inacceptables. Per altra banda, segons enquestes recents, la població estatunidenca desaprova la manera en què Trump ha gestionat aquesta situació. A això s’hi suma que milers de persones van sortir als carrers a Nuuk per protestar contra les declaracions de Trump i afirmar que “Groenlàndia no està en venda”. També hi ha hagut altres conseqüències indirectes relacionades amb el futbol. Alguns països han amenaçat de retirar-se de la Copa Mundial de la FIFA 2026 en senyal de protesta.
Dinamarca ha denunciat possibles campanyes d’influència estatunidenques que intenten promoure la independència total de Groenlàndia i debilitar la relació amb Copenhaguen. Això ha fet que els danesos considerin aquestes accions com una violació del dret internacional. A més, informes d’intel·ligència danesa han indicat que els EUA podrien no ser un aliat fiable. Aquests informes citen que hi hauria pressions polítiques i possibles ingerències o espionatge indirecte com a precaució en el context de l’interès estratègic per Groenlàndia.
