La professora Sandra Benaiges recorda la seva experiència a les faveles del Brasil, on els drets dels infants són inexistents
Per Aleix Romanenko de Marta Mata Salou Report
Aquest 2019 hem celebrat els trenta anys de la convenció que regula els drets dels infants. En la declaració resultant s’explicita que els nens tenen dret a viure en pau. Més concretament, l’article 36 diu: “Els estats membres han de protegir l’infant contra tota mena d’explotació que pugui perjudicar qualsevol aspecte del seu benestar”. Per desgràcia, la realitat és una altra. Hi ha nens i joves que no coneixen aquests drets, ni cap altres, només saben sobreviure.
Al Brasil hi ha molts nens i nenes que viuen al carrer des de molt petits i el seu únic objectiu és la supervivència diària. Demanen almoines; sostreuen menjar a les botigues, carteres, mòbils…; recullen brossa o es converteixen en bandits en les moltes faveles que hi ha.
La pel·lícula Cidade de Deus -‘Ciutat de Déu’, en català- reflecteix perfectament aquesta dura realitat dels nens bandits d’una favela dominada per narcotraficants. Un lloc on la policia no hi entra, regulat per les seves pròpies lleis. És el que anomenen “favela sense pacificar”.
La nostra professora i coordinadora de redacció del Marta Mata Report, la Sandra Benaiges, va poder conèixer de prop aquell ambient. “Vaig conviure en una favela sense pacificar pròxima a la ciutat de Rio de Janeiro cooperant amb una ONG”, ens explica. La Sandra feia classes de castellà a les crianças «amb l’objectiu que aquests nens aprenguessin que hi ha més món fora de la favela”.
Les escasses oportunitats que tenen els nens de les faveles fa que s’introdueixin en les bandes de bandits. Els bandits hi tenen el control i es converteixen en “herois” per aquests nens. “A la porta de la casa on vivíem les cooperants, teníem un bandit que ens “protegia” cada dia. Era un nen que no tindria més de 15 anys i cada nit ens demanava un got de llet amb Cola-Cao, s’asseia a la porta, deixava l’arma a terra, oblidava per un moment on era i se’l bevia. Tornava a ser el nen que realment havia de ser.”, narra amb detall la Sandra Benaiges.
Els nens bandits no coneixen cap altre tipus de vida que el que tenen. No poden sortir de la favela perquè, o els maten els de la favela contrària o els mata la policia. Un cop entren en aquestes bandes, els és molt difícil sortir-ne.
I davant d’aquesta tràgica situació, què podem fer? Com podem arreglar aquestes injustes realitats? Com ajudem els nens i els joves que pateixen aquestes vides tan dures? A cadascú de nosaltres ens vindrà una cosa diferent al cap, però totes passaran pel respecte al dret a l’educació, al dret a la identitat, al dret a viure en pau… Per això el nostre desig aquest Nadal és que es respectin els drets dels infants a tot el món.
