Per (Penyagolosa Report) J.Masjuan i M.Gramatge.
L’obsolescènia programada, un factor que la major part de la població no sap el que és.
L’obsolescència programada o obsolescència planificada és la determinació o programació de la fi de la vida útil d’un producte, de manera que, després d’un període de temps calculat per endavant pel fabricant o per l’empresa durant la fase de disseny d’aquest, el producte es torne obsolet, no funcional, inútil o inservible per diversos procediments. Per exemple, per falta de recanvis, i cal comprar un altre nou que ho substituïsca.
Si bé aquest fet pot mantindre girant la roda de consum que caracteritza a la nostra societat també suposa un problema per a les nostres butxaques i per al medi ambient. No obstant això, l’obsolescència forma part del nostre sistema econòmic i ens afecta en totes les branques de la nostra vida. Com per exemple, si et compres un ordinador, aquest començarà a donar errors al poc temps, després de que s’haja acabat la garantia.
Sens dubte l’obsolescència programada és el motor secret de l’economia del primer món, però ens obliga a comprar, a necessitar coses noves abans d’hora. Això afavoreix el creixement econòmic i la generació de llocs de treball que d’una altra manera no existirien.
Per a la indústria, aquesta actitud estimula positivament la demanda en encoratjar als consumidors a comprar nous productes d’una manera artificialment accelerada si desitgen continuar utilitzant-los.
L’obsolescència programada s’utilitza en gran diversitat de productes. Existeix risc de reacció adversa dels consumidors en descobrir que el fabricant va invertir en disseny perquè el seu producte es tornara obsolet més ràpidament a fi que els clients recórreguen a la competència i basen la seua elecció en la durabilitat i bona qualitat del producte.
El primer producte afectat per l’obsolescència programada va ser la bombeta incandescent. Un dels primers prototips porta funcionant des de l’any 1901. Thomas Alva Edison, va crear un prototip de duració de 1500 hores. L’èxit va ser rotund i van aparèixer diverses companyies dedicades a la seua fabricació. Al principi l’objectiu era crear bombetes més durables; no obstant això, tot va canviar quan es van aliar per a crear el Cártel Phoebus per a establir una duració màxima de 1000 hores d’ús i penalitzar als fabricants que violaren la nova norma.
Responent a la pregunta del títol, nosaltres pensem que no, que no sería posible mantindre el nostre nivell de vida actual i la falta d’obsolescència suposaria un gran canvi en tot el món. El que sí que pensem que seria possible és augmentar la duració de la vida útil un poc més, ja que hi ha utensilis que utilitzem a diari i com conseqüència d’aquesta obsolescència, s’han d’anar renovant cada poc temps. Hi ha gent que no pot aguantar aquest ritme, aleshores, deixa de comprar aquests productes i, per tant, baixa la seva qualitat de vida.
