Per Núria Fornos
La Maria és una dona de 71 anys que el passat mes d’octubre va passar el COVID-19 .
- Com va ser la seva experiència amb aquesta nova malaltia?
Va ser dur. Hi ha gent que ho passa més fluix i d’altres més fort. En el meu cas, no va ser estar tancada a casa i ja està, sinó que vaig tenir símptomes i em costava respirar bastant, cosa que després em va deixar marca als pulmons. En aquests moments estic contenta perquè ja estic neta del tot.
- Com va agafar-lo?
Realment això sempre és molt complicat de saber, perquè tot i que anem amb cura podem agafar-ho de moltes maneres. Jo no sé ben bé com vaig agafar-lo perquè no surto gaire, només per comprar i algun dia amb les amigues a fer una volta pel carrer però amb precaució.
- Quins primers símptomes va tenir?
Els primers dies vaig tenir una mica de tos i em notava molt cansada, però no sabia ben bé el que tenia fins que un dia em trobava molt malament i va venir l’ambulància a buscar-me a casa. En arribar, van mirar el que tenia i el primer que em van fer va ser una PCR i vaig donar positiu.
- Per què la van portar a l’hospital i com va viure-ho allà?
Em van portar a l’hospital amb ambulància perquè em trobava molt malament. Era una sensació que mai havia experimentat abans, sobretot tenia cansament. Allà em vaig trobar molt sola i no podia interactuar amb ningú. A més havia d’estar dia i nit amb la mascareta i m’ofegava molt.
- Se li va fer difícil estar tants de dies tancada?
La veritat és que sí. Jo sóc una persona molt positiva i durant aquests dies no vaig tenir gaire por perquè volia pensar que me’n sortiria, i així va ser. Vulguis o no, estava sola sense ningú al meu costat en moments així, però vaig sentir a la meva família molt a prop estés on estés.
- Què va pensar quan va saber que tenia COVID-19?
Al principi, em vaig espantar perquè al ser una persona gran hi havia més possibilitat que es compliqués i més, per com estava la situació a l’hospital. Després vaig intentar prendrem-ho millor i afrontar la situació com podia.
