Per EL PILAR REPORT
La poesia culta dels trobadors (escrita en occità o provençal) es va començar a escriure durant els segles XII i XIII. Va néixer al sud de França i es va escampar per Catalunya i el nord d’Itàlia. Els joglars s’encarregaven de recitar les obres dels trobadors amb música. Els trobadors es diferencien dels poetes per la llengua que utilitzaven per redactar els poemes, ja que ho feien en occità i no en llatí. Els tres gèneres principals són el plany (per plorar la mort d’algú), la cançó (per alabar al teu “amant” o persona que t’agrada), el sirventès (per insultar algú).
A l’escola El Pilar de Premià de Mar, els alumnes de 3r d’ESO hem fet un projecte que consisteix en crear poemes de gènere trobadoresc. És un treball en què els alumnes hem tingut l’oportunitat d’expressar els nostres sentiments. Aquí teniu uns exemples dels resultats:
CANÇÓ
Tot va començar de camí a casa,
exactament quan el sol s’amagava.
Els teus ulls verds foscos em van mirar
i el meu mon es va descol·locar.
No puc oblidar els teus cabells negres
onejant al ritme del vent d’octubre.
Et penso i el meu dia alegres.
Tu ets el nou capítol del meu llibre.
T’admiro quan et trobo a la plaça,
vull demanar-te una abraçada,
però el teu interès no vaig cridar.
L’únic que em queda és esperar.
Tot va començar de camí a casa,
exactament quan el sol s’amagava.
Tenia la intenció d’enamorar-me,
però no de manera inesperada.
No sé de quina manera sentir-me.
Des que els teus ulls verds em van mirar,
el meu mon vas aconseguir girar.
Aitana Carrasco
UN AMOR CONFESSAT
El meu cor
Batega ansiós
Sempre que em trobo
Al costat de vós.
Dama del cor que m’ha robat,
Que tot i això, segueixo amant,
Només confessa’ m la veritat.
Per què mai m’has estimat?
Milers de peixos hi ha al mar,
Però molts em solen rebutjar.
És per això que quan em vas mirar,
Els meus ulls en tu es van clavar.
El que temia va passar,
I al final, em vas rebutjar,
I el cor que em vas robar,
Als teus porcs va alimentar.
Una vida junts no et demano,
Ni un petó de t’ estimo,
L’únic que vull és descobrir
Qui de veritat ets per dins.
No puc asegurar riquesa,
I no donaré obediència,
Jo el que tinc assegurat
És donar-te felicitat.
Adrià Climent
T’ENYORO, ESTEL!
Fa un any que no hi ets.
Vas marxar sense dir res.
Et recordo com un estel,
ple de llum en el fosc cel.
Amb qui ara aniré en bicicleta?
Qui m’ajudarà a fer els deures?
Qui em tallarà el préssec?
I amb qui menjaré ara crispetes?
Em fas falta cada dia.
Et recordo nit i dia.
En cada somni apareixes tu,
el meu estel ple de llum.
Irene Cereza
SIRVENTÈS
Cap gros, panxut i lleig
capsigrany, res de bo tens
Tant de bo no t’hagués conegut mai,
la vida m’has amargat
Quan crec que ja t’he superat,
sempre tornes arrossegat .
Un inútil acabat
completament acensurat
No sé com desfer-me de tu
sempre apareixes en el moment més inoportú
No se m’acut res que sàpigues fer,
només espatllar-ho tot quan alguna cosa em surt bé.
Maria Hidalgo
SIRVENTÈS
Estimada bretona,
Gràcies per fer-me tenir
més paciència amb la gent
perquè set hores al teu costat
no s’aguanten fàcilment.
Tota la gent per fi s’ha adonat
que tot el que fas és actuat
per aconseguir tota l’atenció.
Tots et tenen por
perquè et fas la cara dura,
però jo sé que en veritat
ets una figaflor.
Cada vegada que et sento
em fas venir mal de cap
perquè no consento
que et fiquis amb la gent
per fer-te sentir millor a tu mateixa.
Estas envoltada de llepaculs
que et volen només
per interès.
Martina Mestre
Sara Gil, Marta Ruiz
