L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va acceptar una entrevista portada a terme pels directors de la revista Bell-lloc Report: Marc Forest i David Bonillo. A part d’ocupar un gran càrrec legislatiu de la ciutat, té experiència destacable com a docent universitària, advocada contra la violència de gènere i directora del Col·legi d’API de Girona. Deixant a part el món laboral, Marta Madrenas és amant de l’esport, el cinema i la lectura.
–Què li va impulsar a presentar-se com alcaldessa de la ciutat?
Jo era regidora i estava treballant amb el que després ha estat president de la Generalitat Carles Puigdemont i jo, com a alcaldessa, mai havia tingut la intenció de presentar-me però com va haver-hi aquest canvi vam prendre la decisió de que jo assumís el càrrec. Fa un any i mig em vaig tornar a presentar jo perquè tenia molts projectes entre mans a mig fer.
–Vostè va dirigir el Col·legi d’API de Girona, però hi ha molta diferència entre dirigir una patronal d’agents immobiliaris i l’Ajuntament?
Sempre he sigut un punt hiperactiva i abans de dedicar-me a la política estava amb entitats socials contra la violència masclista, donant classes a la universitat. Era gerent i propietària d’una immobiliària i alhora era la presidenta del col·legi d’agents de la propietat immobiliària. Té coses similars, però té coses molt diferents, jo sobretot em dedicava a això i a temes de contractacions i això era la meva vida professional. Amb això sí que hi ha molta diferència, tens uns reptes completament diferents.
–Vostè, amb experiència com a docent, que li diria als joves amb la situació que estem vivint?
Un missatge de comprensió i d’esperança. Esteu vivint una situació molt difícil i molt complexa, com tota la societat en el seu conjunt, però és cert que els joves en aquesta època han de viure coses molt diferents. Han de viure certa emancipació, han de viure un apropament més social amb els amics i possiblement amb les famílies. Això és molt complexe i primer he de felicitar moltíssim a tots els joves perquè, tot i aquesta complexitat i les dificultats que us està suposant internament i emocionalment, ho esteu fent molt bé. Esteu sentpositius i no caieu en el desànim.
Això s’acabarà, no serà igual. Hi haurà canvis extraordinaris que possiblement molts ara ni ens imaginem però que segur que la majoria seran per millorar.
–Quines paraules li agradaria dirigir als nostres companys periodistes?
Jo us volia felicitar a tots, els que heu vingut i els que no han pogut venir, perquè em sembla un projecte molt interessant. Quan feia classes a la universitat, feia agafar als alumnes notícies que sortien als diaris o als mitjans relacionades amb el tema que feia de classe i analitzàvem la veracitat de la informació, el grau de certesa o el grau d’opinió per intentar ser crítics, en el bon sentit, d’aquella notícia o aquella reflexió que es feia. Jo crec que només una societat formada per ciutadans i ciutadanes crítics i crítiques és la única capaç de fer progressar els països. Necessitem ciutadans i ciutadanes crítics i, per tant, això que esteu fent, que en el fons és fomentar que els ciutadans i els vostres companys siguin critics, és la millor de les notícies que podrieu donar-me a mí. Per tant, moltes gràcies, moltes felicitats i continueu amb aquests projectes.
–Ha afectat molt la Covid-19 a l’àmbit turístic de Girona?
Moltíssim, no hi ha turisme, l’ha afectat al màxim. El sector econòmic del turisme i hostaleria suposen 8% del PIB de la ciutat de Girona. Per tant, és important, però no és com altres ciutats o municipis que tenen una dependència económica extraordinaria del sector turístic. Però un 8% és molt. No venen turistes i, és més, si considerem “turisme” el que Girona a vegades considerem turisme o que posem en valor: els visitants. Aquests confinaments nocturns i de caps de setmana, també ens han quedat afectats moltíssim l’arribada de visitants i per tant sí, en aquest sentit, molt afectat.
–Deixant apart el paper d’alcaldessa, què li agrada fer per desconnectar del treball?
Faig molt esport, sempre n’havia fet molt. De fet jo primer de jove el que hagués volgut era ser professora d’esport, però vaig tenir unes lesions molt importants i ja no em vaig poder dedicar a l’esport. Sobretot corro i m’agrada molt llegir novel·les per desconnectar. També m’agrada molt llegir assaigs, etc, però per desconnectar i per divertir-me m’agrada molt novel·les, qualsevol novel·la me l’empasso, i el cinema, adoro el cinema. Aquests serien els meus tres hobbies.
Estar amb els meus fills és la meva principal activitat i totes aquestes coses les faig amb ells. Per sort els hi he pogut encomanar una mica les meves aficions.
