Per: El Pilar Report (Aitana Carrasco, l’Ilias Tbatou i l’Izan Hita)
Toni Martín (Premià de Mar, 1970) és autor i director de teatre, llicenciat a l’Institut del Teatre de Barcelona. És el director del teatre de L’Amistat de Premià de Mar i el cofundador i director dels Premis Butaca. Algunes de les seves obres són Canvis, Hivern i La diferencia inexistente, que podrem veure a L’Amistat de Premià de Mar al mes de gener. El 2008 va guanyar el Premi Max al millor text en català per Fairy, amb Carme Portaceli. Ha dirigit musicals com Merry me a little i Guapos i pobres.
Per què vas decidir crear els Premis Butaca amb Glòria Cid i Andreu Bertran?
Quan vam crear els Premis Butaca teníem un programa a Ràdio Premià de Mar, Des de la butaca, on parlàvem de teatre i cine. Vam tenir la idea al saber que en un poble de Jaén hi havia un programa de ràdio que va donar un premi a la Victoria Abril i ella va anar al poble a recollir-lo. Vam pensar que no hi havia cap premi on els guanyadors fossin elegits pels espectadors i per això els vam crear. Els espectadors són essencials: sense públic no hi ha teatre.
Com et fa sentir ser un dels creadors del premis teatrals més importants de Catalunya?
Vam tenir la sort de pensar una idea nova, que va tenir molt bona resposta per part de la professió. Però se li podia haver acudit a qualsevol altre.
Com decidiu a qui nominar amb tantes obres teatrals, actors, actrius…? I qui decideix els guanyadors?
Les nominacions les fa una comissió d’espectadors que veuen més de cinquanta obres teatrals cada temporada, ja que per poder jutjar has de tenir coneixement i criteri. A més, aquestes persones no poden tenir cap vincle directe amb el món del teatre, que podria afectar el seu vot. Ens reunim dos cops a l’any amb aquest grup de gent i quan s’escullen els nominats els posem a la web i els espectadors poden votar.
Sabem que els Premis Butaca 2020 se celebraran a Premià el 15 de desembre. Quines precaucions prendreu?
Totes les que marquen les autoritats sanitàries. Prendrem les precaucions necessàries: en principi aquest any no hi haurà públic, només nominats, i tothom que vingui portarà mascareta. L’entrada i la sortida seran esglaonades. El públic podrà veure la gala en streaming.
Quants anys portes amb els Premis Butaca? Creus que perduraran molt més temps?
Fa 26 anys dels primers premis. Aquest any volia organitzar-los i dirigir-los, però ja no els volia presentar. La Glòria Cid m’ha convençut i allà seré, presentant-los amb ella com cada any. M’agradaria que perduressin més que nosaltres dos, però mai se sap perquè el pressupost és molt petit i és molt cansat d’organitzar. De moment, però, aquí seguim.
Quina va ser la primera obra que vas escriure? Com et vas inspirar per redactar-la?
La primera obra que vaig escriure va ser Canvis, el 1995, el mateix any que es van fer els primers Premis Butaca. Jo encara estudiava a l’Institut del Teatre i quan es va estrenar també hi vaig fer d’actor. Després se’n fer una pel·lícula: Todo me pasa a mí.
Quines obres destacaries entre les que has dirigit?
Estic molt content amb Marry Me a Little, un musical de Sondheim, un compositor que m’entusiasma. El vam fer amb el Toni Viñals i la Mone. Ara estic treballant en La diferencia inexistente, que també em fa molt content.
I entre les que has escrit?
Exposició, estrenada al 2010 a Mèxic amb producció de Diego Luna, que aquí encara no s’ha estrenat. Parla sobre l’egocentrisme i sobre la societat individualista. N’estic molt orgullós i ara n’estic presentant el projecte per representar-la a Barcelona.
Com és dirigir l’espai creatiu de l’Amistat a Premià? És difícil?
Ara tot és molt difícil, però hi porto molts anys. Els Butaca m’han obligat a estar molt al dia i a veure molt de teatre. Això fa més fàcil escollir la programació de les obres que s’hi representen. La línia que segueixo per programar és que les obres entretinguin, emocionin i facin pensar, en aquest ordre. També és important conèixer l’espai, el públic premianenc, les entitats del poble… Hi ha grups com “In albis” o “La caixa dels trons” que hi munten espectacles. També hi ha programació de música. S’ha de coordinar tot. També en porto la web, els continguts, la publicitat, els contactes, la part tècnica… És feina, pero la faig de gust perquè m’agrada.
El Covid va afectar molt a l’àmbit cultural, quines mesures s’han pres a l’Amistat?
Com a teatre públic hem volgut ser responsables. L’Amistat té ara un aforament del 50%, que hem mantingut fins i tot quan hem pogut omplir-la un 70%, però volem que la gent es senti segura anant al teatre. És obligatori portar mascareta, al voltant dels seients ocupats no hi pot seure ningú i les entrades i sortides són esglaonades. La cultura és una de les activitats més segures si es compleix la normativa. D’altra banda, durant el confinament vam intentar que els espectacles no s’aturessin: a través de la web es podien veure diferents obres de sales com el teatre Lliure. No volíem que la gent es desconnectés del teatre.
